| TORNAT INICI |
![]() |
AL MEU POBLE
Al cim de l' alta muntanya
prop, molt a propet del cel
hi ha un poblet petit
que se l' anomena Bel.
Per buscar-se millor vida
els seus fills se l' han deixat
hi el poblet petit i trist
ha dalt del cim s' ha quedat.
Encara que visquin lluny
per mai més l' han oblidad
els seus fills, hi quant tenen
l' ocasió al seu poble han retornat.
Per aixó sempre que poden
amb afany e il.lusió
acudeixen al seu poble
durant la Festa Major.
Encara que visquin lluny
et porten dintre del cor,
hi et regalen quant et veuen
lo millor del seu amor.
No estiguis trist, poblet meu
no estiguis trist, per favor
encara que siguis sol
a dalt de l' alta muntanya
ets el més maco d' Espanya
perque Deu així ho vol.
Mitjançant aquest poema
et dono una forta abraçada,
aqueixa terreta meva
per mai més serà oblidada.
JOAQUIN SABATÉ I ROYO.