| TORNAR INICI |
![]() |
MORELLA I LA TINENÇA DE BENIFASSÀ
Els Ports de Morella.
A l angle nord-oest del Regne de València hi ha la comarca de Morella, que és el lligam geogràfic i econòmic de Catalunya, València i Aragó. La mola d Ares de 1.317 m. d altura, el tosal de la Barbuda i el turmell de 1.247 m., separem les demarcacions de Morella i del Maestrat, comarques que cal no confondre, per tal com la contrada morella ha estat integrada històricament per viles reials, es a dir lliures o exemptes de senyoriu, mentre que les terres del Mesurat, segons el seu nom manifesta, eren de la jurisdicció del maestre de l ordre militar de Montesa; sigüent aquest mot citat com ha històric.
La tinença de Benifassà amb Morella i les viles compon una unitat geogràfica, la subcomarca de 186 Km2 anomenada encara hui popularment la Tinença, o siga la misera terra que fou de a jurisdicció del Monestir cistercenc de Benifassà, fundat el 1.233.
Constitueix aquesta subcomarca la conca alta del riu anomenat Verd, Malagraner o de la Sénia, al sud dels tossals de Canta perdius(1.245 m.), del Rei (1.351 m.) i d en Canader (1.393 m.), i al nord de la Pena de Bel (1.005 m.)i la Roca Corba. En aquestes esquerpes muntanyes calices, en que abunden els boscos de pins carrasques, faigs i boixos, es troben els petits pobles de Castell de Cabres, Coratxà, (coratxarencs), lo boixar, (boixarencs), Fredes, (fredencs), lo Ballestar, (ballestarencs), la pobla de Benifassà, (poblatans o poblencs), i Bel, (belencs)..
El baix Maestrat comprèn la zona costera Valenciana del extrem septentrional, des del riu de la Sénia fins al riu Segarra, i el tanquen per l interior els tossals de la Pena de Bel. El Turmell, i la serra de Valld àngel amb les Talaies d Alcalà.
Tòpics dels Ports
Los de Bel són gatxos.
(Gatxo és el nom comarcal d'un ocell semblant a la garsa).
LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.
La preservación ha sido posible porque la zona se mantuvo al margen del desarrollo económico. La primera fase productivista fue imposible por la resistencia del Monasterio y de la Marina a cualquier cambio de la estructura productiva.( El tribunal de Marina era la institución encargada de que se cumpliera la Ley XIV del rey Fernando VI, titulada "Real ordenanza para el aumento y conservación de montes y plantíos". De 7 de diciembre de 1.748) La segunda etapa de transformación económica ya en la segunda mitad del siglo XX, provocó la emigración de muchos habitantes de la Tinença, entre ellos Bel, con casi la despoblación del enclave, siendo los más mayores los que se resistieron a dicho problema, la fuerte industrialización , sobre todo del tema del mueble hacia la Cenia,, Ulldecona , Vinaroz y otras partes dio mucho coraje para emprender este nuevo camino, siendo el pueblo testigo y mayor castigado por la nueva era.
Hoy día La Tinença constituye una de las mejores reservas de biodiversidad del continente europeo y es en esta cualidad donde radica el gran interés de estas tierras a las puertas del siglo XXI.
A partir de 1.910, la población de la Tinença fue descendiendo. Esta situación motivó en 1.981 la reorganización administrativa de sus municipios. La Pobla de Benifassà agrupó a Coratxà, El Boixar, Fredes y El Ballestar, a su vez el pueblo de Bel pasó a depender de Rossell.
La incorporación de Bel al termino municipal de Rosell ha provocado unas fuertes expectativas de desarrollo turístico de las comarcas del interior.
El Turmell de Xert y las tierras de Ares en El Maestrat, La Tinença de Benifassà, los montes de Vallivana, extensas áreas de los términos de Vilafranca y de Catí, así como gran parte del resto de Els Ports son hoy los lugares donde la vegetación natural del paisaje mediterráneo se encuentra en mejor estado de conservación.
font. El llibre de Cabanilles.