| TORNAR INICI |
![]() |
ENYORANÇA
Pujem pel camí nou,
deixem el camí vell
de pedra i brancades
i añ fons les barrancades.
Pujem pel camí nou,
fins al cim de la muntanya.
Com un estel caigut del cel
hi ha un paradís que es BEL,
Voltat de terres treballades,
sembrades de blat i plantes
oloroses per l' aire de la serra perfumades.
Poble de ramaders traballadors
i amb honrrades muntanyes plenes
d' herbes medicinals
per a curar molts de mals.
Aigua fresca i cristal.lina
que ens refresca a l' estiu de la calor.
Ara amb enyorança recordem el teu passat
plé de glossa i germanor
Bel amb nostalgia t' hem deixat,
però no abandonat, perquè estas
més polit i bonic tal com tú
et mereixes.
Igual que les oronetes
tornen a son nidal de naixença,
nosaltres també tornem
al cassal que os guarda el bressol
de la nostra infantesa.
Com en el nostre cor sempre
ets present
fills i amics tots en plé
venim a fer-te un homenatge
el día de l' Asenció
i del molló donan-te la nostra
vendició.
Ets i seràs el guarda de la muntanya
de la Tinença i del Maestrat.
Visca Bel.
A.P.